Assegut a una cadira d'estudi i recolzat a l'escritori, torne a pensar. La veritat és que s'assembla prou a l'escritori de Castalla, amb la finestra justament davant, que permet la penetració de vegades un tant violenta de la llum del sol. Allò que més canvia a aquesta habitació del carrer de les Arts Gràfiques de València són les vistes a l'exterior. També és deveres que al meu dormitori de Castalla tampoc tinc unes vistes espectaculars, però es podien observar les teulades de les cases properes i el cel, de vegades tan bonic, amb els seus núvols blancs que es mouen lentament i que em donaven què pensar. En canvi, ací a València només veig el carrer, el cotxes, els edificis... i fins i tot escolte conversacions que no vull escoltar.
Per altra part hi han coses que no canvien. Sí, l'escritori, el famós escritori, roman igual de desordenat que sempre (ho senc Mama, la noche es oscura y alberga horrores). Així hi podem trobar multitud de llibres, com El estilo del periodista, de Álex Grijelmo, un llibre interessant que he estat llegint fa una estona per informar-me sobre els tipus d'entrevista i demés afers periodístics. També apareixen llibres com Els jocs de la fam, de Suzanne Collins, que he començat a llegir només per gust no fa molt, el Manual del conductor, que al pobre el tinc últimament abandonat però que he de reprendre tan prompte com em siga possible, i altres llibres que de moment no tenen gaire importància.
A part d'aquestes principals fonts del saber, com són els llibres, romanen a l'escritori els apunts de Història de la Comunicació, tot desordenats i amb ganes de ser devorats per mi, però de moment ahí estan bé. També puc veure l'exemplar del diari Levante, d'ahir mateix, del qual n'estic orgullós d'haver comprat, per sentir-me un poc més "comunicador audiovisual" o periodista. Finalment, al racó més apartat, ben marginades, permaneixen les partitures de guitarra que hauria d'estudiar per continuar amb el conservatori, però el fet de que ací a València no m'ho hagen permés (de moment, però dubte que finalment ho facen) m'ha portat a una situació de desconcert total per la que estic prou decebut i que m'han fet deixar-ho prou de costat.
Sense més que dir avui, m'acomiade de vosaltres per a finalitzar aquesta entrada un tant esperpèntica. Que us vaja bé a tots!
No hay comentarios:
Publicar un comentario