Cap a València!

   Ara, després d'uns mesos de reflexió, ja passat el selectiu, és quan em done realment compte de allò que vaig a fer. És com si, de sobte, t'envolta una gran sensació d'immensitat que t'atrapa i, d'alguna manera, veus que estaràs envoltat de tanta gent desconeguda que et sents una miqueta sol. Extranya sensació. Perquè sí, ara ja te'n vas cap a València, no ho havies pensat abans, però sí, cap a la gran ciutat a lluitar i sobreviure tu sol (un tant exagerat).

   També de vegades pense que exagerem un poc la nota dintre de tot aquest assumpte d'anar a estudiar a València. Ara, de sobte, tothom vol acomiadar-se de tu com si no els anigueres a veure mai més, com si s'acabés el contacte amb aquelles persones; la realitat és ben diferent, ara existeixen molts mitjans i és que a més ens veurem tots els divendres!

   La conclusió és que ara és quan definitivament canvien les coses i la meua vida comença a ser d'altra manera, però és clar que les coses més importants seran iguals sempre, a excepció de casos molt especials. En resum, canvien els llocs, els dies, les nits... és a dir, la vida, però la nostra gent, els sentiments i les afeccions, de moment, no.