Açò s'acaba, vaja viatge no? Tot rodejat de gratacels ací dalt, al balcó de la 723, que dóna a la piscina, ara plena d'extrangers, com sempre, supose. El vent, per la seua part, em proporciona una suau i agradable brisa per escriure un poc, a l'ombra, mentre els rajos de sol s'escampen per tot arreu.
Així és que tot s'acaba i ens queden unes poques hores per tornar a casa, després d'aquest viatge que més que un viatge resulta ser un símbol, ja que per a tots, d'una manera o altra, la vida es torna diferent a partir d'aquest punt.
Per part meua, em considere totalment afortunat, per haver tingut els companys i companyes que tinc i que espere no perdre mai, encara que supose que serà inevitable en determinats casos. Així i tot crec que no és moment de pensar-hi, és moment de disfrutar l'estiu que ara s'acosta i en setembre vorem veritablement què passa.
Poques coses i al mateix temps moltes són les que tinc per dir, moltes han passat aquest any, igual que el passat, i molts girs ha pegat la nostra història, però bé, estic content amb mi mateixa, amb els meus amics i amb tothom en general (jaja no m'ho crec ni jo). A l'hora de la veritat la vergonya no hi cap i diuen desde temps antics que el millor per a la rasca és un bon got de vi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario